Intervenció de síntesi, última entrada

Aquesta darrera entrada és per finalitzar el bloc, ja que estem a finals del primer semestre. El principi de curs quan la Loles ens va dir que tenim que fer un bloc, vaig pensar però que és un bloc, que difícil serà portar-lo i fer entrades explicant tot lo que hem fet a classe, i en el meu cas, també explicar el que faríem en el seminari.


Se’m va venir el món a sobre, ja que havia escoltat parlar sobre els blocs però no en tenia ni idea de com es feien, i encara menys fer entrades, enllaços, ficar fotografies, etc. Per això hem va semblar una feina molt difícil, inclòs ho vaig veure de forma negativa, perquè hem semblava una cosa molt complicada.


Però quan vaig crear el bloc i la Loles ens anava explicant com portar-lo i com fer les coses; cada vegada ho anava veient d’una altre manera que en el començament. Ja que cada vegada hem semblava més fàcil fer les coses, i al fer les entrades quan havíem acabat la classe, feia que anessis manipulant molt millor el bloc.
Moltes vegades, com volia que el meu bloc tingués un aspecte diferent, vaig començar a buscar fons per posar-lo, això també hem va ajudar a “jugar” a modificar el meu bloc de la manera que més m’ha va agradar.


A part de tot això, cada programa que apreníem en la classe i teníem que fer enllaços o penjar vídeos en el bloc, m’ajudava a tenir més facilitat a l’hora de fer servir el bloc. També moltes de les entrades que fèiem en el seminari, al tenir que posar fotografies, això també ajudava en aquesta facilitat.


Per tant, la meva valoració del bloc és molt positiva respecte al meu pensament del començament, ja que crec que gràcies al bloc, molts dels programes que ens ensenyava la Loles en la classe, els acabava d’entendre quan els tenia que explicar en el bloc, ja que explicàvem el procés que havíem fet servir per realitzar l’activitat. A part, d’ ajudar-me a entendre molt millor els programes, també el bloc m’ha servit per saber que és un bloc, perquè serveix, quines funcions té, que a través del bloc pots comentar altres, que pots explicar lliurament que el vols, etc.



Totes les activitats que he comentat en aquest bloc i que vam fer a Gestió i TIC, m’han agradat molt ja que he après molts programes que no sabien ni que existien. Però els dos que més m’ha van agradar van ser el programa GIMP i el Windows Movie Maker.


El GIMP m’ha va agradar perquè sempre he volgut saber com es feia per retocar imatges, retallar alguna cosa que volies eliminar de les fotografies, etc. Però tampoc sabia quin programa hauria de fer servir, ni com es tenia que utilitzar aquests programes, per això, quan vaig conèixer aquest programa em va semblar molt interessant, ja que vaig poder aprendre com es feia per modificar les imatges, canviar els colors, i retocar-la. I per tant, qualsevol dia que vulgui modificar i retocar qualsevol imatge, ja ho podré fer sense pensar que no ho sabre fer. Si voleu saber més sobre aquest programa feu clic aquí.

L’altre programa que també m’ha va agradar molt és el Windows Movie Maker, perquè sempre m’ha cridat l’atenció fer un vídeo amb imatges, so i música. Però per les mateixes raons que en l’ altre, per no saber utilitzar el programa mai n’havia pogut fer cap. Per això quan la Loles ens va ensenyar com utilitzar-lo, a sobre vam tenir que fer dos treballs amb vídeos així que hem va ajudar a manipular una miqueta més aquest programa. També una de les activitats que vam fer amb aquest programa va ser l’activitat de la setmana de sortides extraordinàries, aquesta activitat m’ha va ajudar molt, ja que l’activitat es feia en parelles. Jo el vaig fer amb l’Arantxa Velascó, i com ella sabia dominar millor el programa, hem va ensenyar moltes coses, com per exemple que les imatges tinguessin moviment, ficar títols i que aquests també tinguessin moviment, etc.
Això hem va ajudar molt a manipular millor aquest programa, i també una part molt positiva va ser poder fer el treball amb l’Arantxa ja que va tenir molta paciència en explicar-me les coses, i a l’hora de fer el treball ens ho vam passar molt bé i va ser molt fàcil entendre’ns l’una i l’altre.


Si voleu saber més sobre el programa feu clic aquí, i per veure el vídeo de la setmana d’activitats feu clic aquí.


Per finalitzar, volia destacar que aquesta experiència en realitzar el bloc m’ha semblat molt interessant i enriquidora. Espero que us hagi agradat el meu bloc.


Bon Nadal a tothom i Bon any nou, que passeu unes bones festes!!!

Nutrició adequada en nens de 1 a 3 anys

El tema de l’alimentació en els nens petits i en la gent jove, és un tema important que moltes vegades algunes famílies, inclòs la societat no li don gaire importància. I desprès ens trobem problemes com l’obesitat, la manca de aliments nutritius, que els nens estan per sota del pes adequats, etc.

Per aquest motiu he buscat informació sobre aquest tema, ja que com a futurs mestres, crec que seria interessant que sabéssim una mica més sobre aquest tema, per tal de poder informar a les famílies, o tenir informació a l’abast si algun dia ens trobem amb nens que pateixen un mal hàbit alimentari.


Com hem pogut observar últimament molts nens pateixen obesitat, aquest problema moltes vegades és per culpa dels pares, però moltes d’aquestes famílies no sabem que fer davant d’algunes situacions, com poden ser el tema del dolços. Molts pares no sabem quan s’introdueixen aquests aliments, ni tampoc saben si estan fent un abús al adornar-los.

Per tant, crec que els professors tindrien que saber una miqueta d’aquest tema, per poder ajudar aquelles famílies que no saben si estan fent bé o no. Per experiència pròpia, molts pares demanen ajuda a les educadores sobre aquest tema, sobretot els pares primerencs, ja que com és el primer fill no saben ben bé com actuar en casos així. Molts d’aquests pares cauen en el error de mimar massa als seus fills en el tema de l’alimentació, sense tenir en compte la dieta equilibrada que ha de portar el nen, sobretot quan aquest és petit.

Per això m’ha semblat interessant buscar informació sobre aquest tema i que pugueu accedir a la pàgina per fer una ràpida lectura, i així estiguem més informats sobre aquest tema, i poder ajudar a les famílies, com a futurs mestres que serem.

Per mirar la pàgina feu clic aquí.

Una dona embarassada mora a Nueva york

La noticia d’aquest titular va succeir ahir a Nueva york, aquesta ens explica que una dona embarassada va morir en el seu lloc de treball, la dona treballava en una cafeteria. La dona es va començar a trobar malament en el seu lloc de treball, però no va anar d’urgències ja que en la cafeteria es trobaven dos membres del servei d’emergències, els quals no van voler atendre a la dona embarassada perquè estaven en la seva hora de descans.

La dona va patir un par cardíac, i lo únic que van dir aquest dos individus es que truquessin a emergències, sense voler-la ajudar.

He volgut comentar aquesta noticia, ja que m’ha semblat interessant, perquè ens fa reaccionar i pensar en quin tipus de societat estem vivint. Abans de voler ajudar a una persona que es troba malament i pateix algun problema, preferim no fer res per no perdre la nostra hora de descans, tan egoistes ens estem tornant?. Ja que perdre la nostra hora de descans per esmorzar no es tan important, si el motiu per el qual la perdrem significar ajudar a una persona, i en aquest cas salvar-li la vida.

Però personalment, això no és l’única cosa sorprenent, ja que fa uns anys, aquí a Catalunya va passar una cosa similar amb uns policies, que com ells ja havien acabat el seu torn, no van voler ajudar a un home que l’acaben de atracar.

Últimament, la nostra societat està canviant, en moltes coses podríem dir que a millor, però en casos com aquests la nostra societat va a pitjor, no creieu que totes aquestes coses també tindrien que mirar-les per canviar-les?

Espero que aquesta noticia us faixi reflexionar sobre tot el que esta passant, si esteu interessats en veure la noticia i llegir-la feu clic aquí.

El estrès i els trataments de fertilitat augmenten els parts prematurs

Aquesta noticia, del dia 26/11/09 em va semblar interessant comentar-la i ficar-la aquí en el bloc, ja que ens explica que actualment en Espanya d’uns 500000 naixements que hi ha, un 7,5% són parts prematurs.

I això es degut al estrès que porten moltes dones durant el part per culpa del treball, ja que moltes dones encara que estiguin embarassades, continuen fent les mateixes coses que feien sense estar-ho. Sense tenir en compte que tot això afecta de manera negativa al nadó.

Molts d’aquests parts prematurs ocasionen greus problemes pel nadó, molts d’aquests són psicològics o que poden afectar al desenvolupament del nadó, també hem de tenir en compte que el nadó passa molts dies ingressats i en les incubadores, cosa que fa que el nadó des de el moment que neix es trobi separat de la seva mare.

Això afecta al nadó, ja que quan neix es troba en un nou món que desconeix i si ha sobre el separen de la seva mare, quan és l’única persona que coneix i el pot tranquil·litzar. Encara que a hores d’ara això no tingui gaire importància pot causar-li traumes amb el nadó, ja sabem que aquests traumes normalment acaben desapareixent a mesura que el nen creix, però aquests problemes els hi poden ocasionar problemes en el procés de desenvolupament.

Aquests problemes els podem observar quan l’ infant té pocs mesos de vida ja que el seu desenvolupament serà molt més lent que els nens que no hagin nascut prematurs.

Per tant, el que tindrien que fer les mares es prendre’s en calma totes les coses del voltant durant el part, és a dir, no agafar estrès pel treball sinó estar més tranquil·la, i en les feines de la casa no fer tan d’ esforços i portar-ho més calmadament.

Per poder llegir la noticia feu clic aquí.

La sexualitat i l'afectivitat en l'adolescència

La sexualitat és el tema que hem triat per fer la nostra exposició a la classe, vam escollir aquest tema perquè ens semblava molt important tractar-lo, ja que hi ha molta manca d’informació sobre la sexualitat, perquè molta gent el té com un tema tabú.

Per tal de presentar aquest tema, vam tenir que fer un power point, per tenir-lo com a suport, per això en el power point no hi ha informació sobre el tema, només hi ha els punts que vam tractar.
El que més vam destacar d’aquest tema, que des de petits ens haurien d’anar educant sobre aquest tema tant complexa, i hem de saber en cada etapa com tractar els nens, per evitar accidents no desitjats.
També vam parlar que seria important que aquest tema es parles sobretot a cada, i si els pares no saben com fer-ho, vam exposar alguns recursos que podrien fer perquè no fos tan complicat trobar una iniciativa.

Amb aquest tema el que volien transmetre és que hem de tractar més aquest tema i parlar-lo amb naturalitat ja que així aconseguirem que els adolescents siguin més conscients i responsables en tot el que comporta el tema de la sexualitat.

Esperem que la nostra exposició us hagi fet pensar sobre com tractar aquest tema i sobretot tenir més en compte la mancança tan gran que hi ha d’informació sobre aquest tema a la nostra societat.

Per poder veure el power point de l’exposició feu clic aquí.

Google docs

El google docs és un programa que ens ofereix google, per fer-lo servir has de tenir un compte en gmail, aquest programa és molt interessant ja que podem compartir informació amb les persones que vulguem. Aquesta informació la podem modificar totes les persones que hem agregat i volem que formi part.

A l’hora de fer un treball, el podem fer servir ja que cada persona pot anar ficant la seva part on vulgui i tots els usuaris que estem agregats ho podem veure. D’aquesta manera es va modificant de forma automàtica sense quedar amb la gent. És molt més pràctic que un word, encara que el podem utilitzar de la mateixa manera.

El google docs també ens permet l’opció de que el treball o el document que estiguem treballant amb els usuaris que vulguem, quedi guardat en la red, per tant no importa si no estàs treballant amb el teu ordinador, ja que el treball es quedarà guardat en el google docs. Això també et permet la comoditat de que puguis treballar des de qualsevol lloc sempre hi quan hi hagi Internet, sense tenir que anar amb el pen per guardar el treball.

Per crear un document amb el google docs és molt fàcil, ja que tens que anar a “documento nuevo” i allà triem el document que volem fer servir, desprès escrivim el document que volem compartir. A continuació anem a “share with others” i aquí fiquem totes aquelles persones que vulguem que comparteixin el document. També tenim l’opció de qui hi hagin persones que només el puguin llegir i que no puguin escriure res, o l’opció de qui hi hagin persones que el puguin llegir i també escriure.

El programa google docs, hem va semblar molt interessant, no només per lo fàcil que es de fer servir, sinó perquè és una manera molt interessant per poder fer treballs en grups, o compartir certa informació amb la gent. A part de tot això, la forma de guardar també és molt positiva ja que no ens fa falta res per guardar-lo, perquè el mateix programa ho guarda, i no tens problema per tenir sempre l’informació.

Contes: pollet groguet, l'enfadat, teo, la llegenda de st jordi; noticia, i sons sonors

En el seminari del dia 15/12/09 la Laura Cortada ens va explicar el conte de “La llegenda de Sant Jordi”, els recursos que va utilitzar per explicar-lo va ser imatges a través del ordinador. El conte ens explicava la història d’un poble on hi vivia un drac que menjava persones, però un dia li va tocar a la princesa, la filla del rei, perquè el drac se la menges. Quan la princesa estava en la cova del drac, va aparèixer un cavaller, que va matar al drac. I de la sang del drac va sortir una rosa, que el cavaller li va donar a la princesa.

També ens va explicar un conte el Guillem Riu, el seu conte era “Pollet groguet”, el conte
consistia en que el pollet quan va sortir del ou no va trobar als seus germans, i per això els va anar a buscar. En el camí, va anar trobant diferents ous, el primer que va trobar va ser un ou on hi va sortir una serp, però la serp va voler acompanyar al pollet a buscar als seus germans. El segon ou era un ornitorinc i aquest també el va voler acompanyar. El tercer ou va sortir una tortuga que també va voler anar a buscar als germans del pollet. El quart ou va sortir un cocodril, aquest també es va unir a buscar; el cinquè ou va sortir un ànec, aquest també els va voler acompanyar a buscar. El sisè ou van sortir dos cisnes, però aquests tampoc eren els germans del pollet, així que ells també els van voler acompanyar. Però finalment, a darrera d’unes fulles va trobar a tots els seus germans.

En aquest conte va fer servir com a recurs un llibre on es veia tots els animalets que el pollet va trobant pel camí.

El Guillem també ens va explicar un altre conte que era “L’enfadat”, aquest ens explica l’ història d’un peix que s’enfada perquè perd la seva pilota, i quan la troba es fica molt content. Quan va arribar a casa a menjar també es va enfadar, per això la seva mare li va dir que no s’ enfades perquè sinó no tindria amics, així que el peix va decidir no enfadar-se més.
El recurs que va portar per explicar el conte, també va ser un llibre que va fer ell, on el llibre tenia forats per on passava el peix.

Desprès de que el Guillem ens expliques els seu contes, li va tocar explicar el conte l’Eloy, que ens va explicar “El Teo primer dia d’escola”. Aquest ens explica tot el que fa en Teo abans d’anar a l’escola. El primer que fa es posar el berenar a la bossa, desprès creuar el carrer de la mà de la seva àvia, quan arriba a l’escola es posen la bata. Al mig dia, abans d’anar a dinar es reten la cara i les mans, i quan ja han acabat de dinar, dormen una mica. Quan ja han dormit surten al pati a jugar i a menjar-se el berenar que la seva mare li ha posat en la bossa. Desprès fan figures amb plastilines, fins que és l’hora de marxar cap a casa.

Un cop l’Eloy va explicar el seu conte, van explicar la noticia la Laura, el Guillem i l’Eloy. La noticia era del diari digital El país, el titular era “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños”. La noticia ens explica que deixar que els nens juguin als videojocs pot ser positiu, perquè hi ha jocs que són molt educatius. Però si deixem que els nens juguin amb els videojocs ha de ser d’una manera moderada, i sense deixar que els nens estiguin tot un dia jugant.

Han buscat articles sobre els videojocs de forma positiva, i el que han trobat va ser que molts jocs com els de la consola wii ajuda a que els nens es moguin, ja que hi ha jocs que són de fer esports. També van trobar que molts jocs d’aquests els poden ajudar a pensar i a obrir la ment. Però sempre que el videojoc estigui adequat a l’edat dels nens.

El que més m’ha sorprès de la noticia és que es bo que nens tan petits juguin, encara que siguin poques hores, a un videojoc de caràcter educatiu.

Finalment, el Guillem, l’Eloy i la Sara ens van explicar els sons sonors; el Guillem ens va destacar quin sons són per a ell agradables i quins no ho són.

L’Eloy va fer l’activitat en el cotxe des de Girona fins arribar a casa, i desprès la va fer a casa, on es va destacar que per la nit el que més escoltava eren els veïns i els hàmsters.

Per últim van ser els sons sonors de la Sara, i la conclusió que va arribar és la mateixa que les altres activitats que han fet els demes companys de seminari, que no ens adonem dels sons que tenim constantment dia a dia, i no ens adonem perquè ja estem acostumats a escoltar-los.

Contes: la petita cuca de llum, les tres bessones; sons sonors i debat de la pel·licula Billy Eliot

En el seminari del dia 11/12/09 vaig explicar el meu conte que era “La petita cuca de llum”, aquest conte ens explica la història d’una cuca de llum que no volia ser cuca de llum, així que un dia decideix anar al bosc i preguntar amb alguns animals que anés trobant que feien ells, per veure quin animal li agradaria ser.

Primer es va trobar amb un grill i li va preguntar que feia en el bosc, quan el grill li va dir, la cuca es va quedar pensant i va veure que grill no li agradaria ser. Desprès es va trobar amb un cent peus i li va preguntar lo mateix que el grill, quan el cent peus va marxar la cuca va veure que tampoc li agradaria ser cent peus. Finalment, es va trobar amb una mosca i també li va preguntar que feia en el bosc, quan la mosca va marxar va veure que tampoc li agradaria ser mosca. I es va a donar que a ella li agradava ser cuca de llum.

Els recursos que vaig utilitzar van ser tres cartolines gruixudes de colors i en elles hi havia enganxat els dibuixos de la cuca de llum, la mosca, el cent peus i el grill. Cada cartolina portava un suport perquè s’aguantés en el terra i els nens, en aquest cas els meus companys, ho poguessin visualitzar bé.

Quan ja vaig acabar d’explicar el conte, la Irene també ens va explicar un conte que era “El Nadal de les tres bessones”, aquest ens explicava la història de que les tres bessones anaven de camí a casa la seva iaia, i van decidir fer un ninot de neu, li van ficar una pastanaga, botons i un gorro. Quan van arribar a casa de l’àvia van veure que a sota del arbre de Nadal hi havia regals, quan els van obrir van veure que eren tres ossets i que portaven llaços dels mateixos colors de les bessones. A casa del avis van menjar sopa i turrons, desprès de sopar van cantar dues cançons, que van ser el 25 de desembre i ara ve Nadal.

Els recursos que va fer servir l’Irene van ser folis on hi havia dibuixat les bessones, el ninot de neu, els botons, el gorro, els ossets, l’arbre, la sopa i els turrons; els folis estaven plastificats. També ens va fer cantar les dues cançons.

Desprès de que l’Irene ens expliques el conte, l’Arantxa Velascó ens va explicar la seva activitat de sons sonors, la seva conclusió va ser que va treure molts sons més dels que s’imaginava.
L’Eli també ens va explicar la seva activitat dels sons sonors, però ella ho va fer diferent ja que va estar mirant els sons que escoltava els dies de cada dia, i els sons que escoltava el cap de setmana. Va ser molt interessant ja que varia molt els sons que podem escoltar els dies de cada dia i els sons que podem escoltar els caps de setmana. Desprès ens va fer una activitat molt interessant, ja que va gravar tots els sons que escoltava del camí de casa seva fins arribar a la universitat, i ens va fer escoltar-los i teníem que anar anotant quins eren els que escoltàvem.

Els que vaig poder escoltar van ser: portes, pujar escales, cotxes, escales mecàniques, claus, motos, metro, gent parlant, tren, so del metro al tancar les portes, i l’ascensor.

Quan vam acabar d’escoltar-los els vam comparar, per veure si tots havíem coincidit, vam veure que si que molts dels sons havíem coincidit.

Desprès ens va representar els sons de l’auditori, i vam tenir que dir el que calia no fer, que en aquest cas era no fer sorolls ni parlar durant el concert, ja que per els músics molesta molt i dona una dolenta imatge.

A continuació la Laura Moragas ens va explicar la seva activitat dels sons sonors, la seva activitat també va ser diferent ja que va recollir els sons que va escoltar en el bosc quan va anar a recollir bolets. Li va semblar molt interessant ja que tots els sons va ser de la naturalesa, com el cant dels ocells, les fulles al caure dels arbres, etc.

Desprès va fer l’activitat en els sons que escoltava dins de casa seva, la conclusió que va arribar va ser que dintre de casa seva si sentia un so en un altre lloc del que estava ja sabia que era, com per exemple si sentia el so de la taula ja s’havia que estaven els seus fills pintant en elles.

Un cop la laura ja ens va explicar la seva activitat, li va tocar a l’Irene Gras explicar la seva activitat dels sons sonors, a la conclusió que va arribar l’Irene va ser en que tenim massa contaminació acústica i de lo acostumats que estem dels sons ni ens adonem que hi són.

Finalment, vam fer el debat de les preguntes de la pel·lícula del Billy Eliot. La pel·lícula de Billy Eliot ens explicava la història d’un nen que li agradava molt ballar ballet però la seva família, sobretot el seu pare i germà, no ho entenien que ja que ho veien malament que un nen fes ballet, perquè el ballet és per les nenes.

Les preguntes que van tenir que contestar anaven relacionades sobre aquest tema, vam estar parlant que moltes vegades fem diferencies entre nens i nenes, ja que abans de que neixi si ja sabem el sexes, li pintem l’habitació rosa o blava i li comprem roba d’un color o un altre. Aquí ja ens estem equivocant ja que una nena pot anar amb coses blaves i els nens com coses roses, i això no vol dir que el teu fill o filla li agradin a la llarga els nens o les nenes.

També el tema dels mitjans de comunicació té molt ha veure, en molts anuncis de nines o cuinetes sempre apareixen nenes i els nens apareixen en anuncis de cotxes o jocs. Això tampoc tindrien que ser així perquè les nenes també poden jugar amb cotxes, i els nens també poden jugar amb nines.

Una de les conclusions que vam treure és que molts pares tenen gran part de la culpa, perquè són ells els que fan aquestes diferencies, encara que això no tindria que ser així, perquè en les escoles tan els nens com les nenes juguen amb diferents joguines, sense que hi hagi separació.

Per tant, el que hauríem de fer es que no hi haguessin aquestes diferencies, i els pares i els mitjans de comunicació haurien de ser més neutres, per tal de que en aquest aspecte hi hagi més llibertat, perquè els nens triïn el que realment volen, ja siguin joguines com fer qualsevol esport o els estudis que més els hi agradin, sense pensar si són per nois o per noies.

Cançó Eli, i presentacions videos o power point

En el seminari del dia 02/12/09 vam anar a una aula de música per presentar en nostre vídeo o power point, però un cop allà la Loles li va proposar a l’Eli que ens toques la cançó que va composar ella amb el piano. Així que abans de fer les presentacions vam tenir el plaer de tornar a escoltar la cançó de l’Eli, va ser un detall molt maco, ja que la cançó de l’Eli es molt bonica i ens va agradar molt tornar-la a escoltar.



Desprès de la bonica cançó de l’Eli, vam començar a presentar els nostres vídeos i power point de la setmana d’activitats extraordinàries que va organitzar la nostra universitat. Totes les exposicions ens van agradar molt, ja que com va comentar la Loles, totes van ser molt diferents i cadascú va fer el vídeo o power point d’una manera molt creativa i utilitzant recursos que feien que s’entengués molt bé, tot el que havíem fet en aquella setmana i el que ens havia aportat.

Sons sonors, contes: el peix peixet, la princesa papallona, en pepet no té orelles

En el seminari del dia 13/11/09 la Laura Cortada ens va explicar l’activitat dels sons sonors i la conclusió que va treure és que els sons de casa com estar acostumada ni els sent.

Desprès, vaig tenir que explicar els meus sons sonors, i la conclusió que vaig treure és que molt dels sons que tenim a casa ni els escoltem, per això vaig desendollar tots els electrodomèstics de casa per veure si feien sons o no. Quan vaig fer la prova em vaig adonar que hi ha més sons dels que em pensava, però com són sons que els sentim cada dia, ni ens adonem que els tenim.

A continuació la Berta Hinojosa ens va explicar un conte que era “El peix peixet”, que explicava la història d’un peix que perd a la seva mare i la va a buscar per tot el mar. Així que va anar a buscar-la, primer es va trobar amb un cranc i li va preguntar si la havia vist, desprès es va trobar amb una estrella però tampoc sabia on era la seva mare, desprès es va trobar amb un cargol però aquest tampoc ho sabia, a continuació es va trobar amb una balena però tampoc sabia on era la mare del peixet, i finalment es va trobar amb un pop però aquest tampoc li va poder dir res. Així que al final mirant i mirant va trobar a la seva mare i es va ficar molt content.
Els recursos que va utilitzar la Berta va ser un llibre on es veien tots els animalets del mar que es va anar trobant el peix.

Quan la Berta ens va acabar d’ explicar el conte, la Laura Moragas ens va explicar un conte amb titelles, el conte es deia “La princesa papallona”, aquest consistia en la història d’una princesa que perd el seu Princep, i cap dels dos es troben. Fins que el Princep es troba amb una fada i li demana ajuda per trobar a la seva princesa. Amb l’ajuda de la fada, el Princep i la princesa es troben i viuen feliços.

La Laura també ens va explicar un altre conte que era “En pepet no té orelles”; abans de començar a explicar el conte, la Laura va agafar a varies persones de la classe perquè l’ajudessin a treure en pepet de la caixa per enganxar-lo en una pissarra que va portar, també va fer treure d’una altre caixa ocells, un arbre i núvols, perquè també els enganxessin a la pissarra.

Quan ja estaven tots els objectes i en pepet enganxat a la pissarra ens va explicar el conte, que anava de que en pepet era un nen que es portava malament i no feia cas a ningú, es feia el sord. Fins i tot, el professor li va dir que tenia que fer cas, que per això tenia orelles. Però en pepet no va fer cas, així que un dia les seves orelles es van enfadar i van marxar. Com les orelles d’en pepet havien marxat, no podia sentir res, i en pepet estava molt trist i plorava perquè volia les seves orelles. Així que va decidir enviar un missatge en una botella perquè les orelles tornessin. Les orelles van tornar però amb la condició de que en pepet tenia que escoltar a la gent i fer cas de tot el que li deien, i sinó ho feia les orelles marxarien i no tornarien més. De lo content que es va ficar en pepet van brillar els ocells i la gorra que portava.

Els dos contes que ens va explicar la Laura van estar molt bé, ja que estaven molt ben treballats, sobretot el conte d’en pepet, ens va agradar molt sobretot l’ imaginació i els recursos que va utilitzar a l’hora d’explicar-los.

Cal dir, que tots els contes que hem pogut fer en el seminari ens a ajudat a tenir més recursos per poder explicar contes als infants. També m’agradaria destacar que és una de les coses que em fet al seminari que més m’agrada’t i ens ha fet passar molt bons moments.

Presentació blocs

En el seminari del dia 06/11/09 vam estar mirant tots els blocs de les persones de la classe. En cada bloc miràvem si es llegien les lletres, ja que si les lletres eren de color depèn del color no es veia bé o castigava molt la vista; si els colors del fons era l’adequat i no impedia veure les lletres, si el teníem al dia, que estiguessin totes ben etiquetades, etc. Quan vam observar tots els blocs, la Loles ens va dir que teníem que millorar o treure.

El que teníem que fer perquè el bloc estigues molt millor era ficar un llistat de blocs amb les persones que volguéssim, la lletra es tenia que veure bé, teníem que tenir el apartat d’etiquetes, i treure els seguidors ja que no queden bé.

Aquesta classe ens va anar molt bé ja que cadascú va explicar com tenia el seu bloc, i així vam agafar idees de com tenir millor el nostre bloc, també ens va ajudar per saber com el teníem que modificar perquè estigués més ben presentat. Ja que hi havia coses com lo dels seguidors que ningú de la classe ho havia tret i no sabíem si quedava bé o no.

Contes: els tres porquets, i la sopa de pedres; i noticia "Educación plantea alargar la enseñanza hasta los 18 años

En el seminari del dia 10/11/09 la Eli Puig ens va explicar el conte de “La sopa de pedres”, aquest anava d’un soldat que fa una sopa amb l’ajuda d’uns nens del poble Villagarrepa, ja que els habitants del poble no el van voler ajudar. Cada nen li porta un ingredient, així que fan la sopa entre tots, quan venen els habitants del poble a provar la sopa, els soldats els hi diu que aquesta sopa s’ha fet amb solidaritat. Ja que els nens van voler ajudar al soldat, en canvi, els habitants del poble no van voler saber res d’ ell i no el van voler ajudar.

La Eli ens va explicar el conte utilitzant una cartolina on estava dibuixat el poble, i amb folis hi havia dibuixat els aliments, els nens i el soldat; aquests portaven un suport perquè es poguessin aguantar.

Desprès d’explicar el conte, ens va fer un joc de cartes per crear un conte, primer ens va fer dibuixa en una cartolina petita un personatge, objecte o element de la natura(el que volguéssim); per crear el conte entre tots. A continuació ens va repartir una carta amb una imatge, també la carta que havíem dibuixat nosaltres i una altre carta que hi havia un final. Un cop tots ja teníem tres cartes vam començar a jugar, el joc consistia en que un llençava una carta expliquen una història i tots la teníem que enllaçar amb les nostres cartes. Qui es quedava només amb un carta i explicava el final amb la carta, era qui guanyava.

Va ser molt divertit jugar, ja que tenies que tenir molta imaginació, ho vaig trobar molt bona idea ja que és una manera molt divertida de passar l’estona, i poder desenvolupar la creativitat.

Quan vam acabar de jugar, l’Arantxa Lorden ens va explicar un conte que era “Els tres porquets”, els recursos que va utilitzar va ser dibuixos dels tres porquets, de les cases i del llop, estaven fets en folis però els va plastificar. Però abans de que expliques el conte, la Laura va dir que ella havia portat les titelles dels tres porquets i que li deixava per explicar el conte. Així que van repartir les titelles a tres persones de la classe, perquè fessin de porquets.
En aquest conte també ens ho vam passar bé ja que la gent que feia de tres porquets li van ficar veu i entusiasme.

Per últim, la Sara i la Berta ens va explicar una noticia del diari digital del periódico que es titulava “Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años”. La noticia ens explica que lo que volen fer es que els estudis durin obligatòriament fins els 18 anys, és a dir, que el batxillerat siguin uns estudis obligatoris per tots els alumnes, també diu que així els nens aniran millor preparats. Elles van fer comparacions amb els diaris el País i el honduras que deien el mateix que el periódico. També van veure aquesta noticia en la sexta i en la cuatro i tot el que deien sobre aquest tema era positiu perquè deien que els joves tindran més experiència alhora d’estudiar.

El que més ens va cridar l’atenció va ser “Gabilondo propone cursar el bachillerato en cuatro años”, ja que si acabem la ESO als 16 anys i volen posar el batxillerat en quatre anys, ho trobo massa abusiu, i reduir la ESO no ho trobo massa bé.

Conte: La castanyera; dues noticies; dos sons sonors; i una activitat

En el seminari del dia 3/11/09 l’Arantxa Velasco i jo vam explicar la nostra noticia, el titular de la noticia era “¿Enseñanza infantil en condiciones?”, aquesta ens explica que en una classe de primària hi ha 39 nens, però la DGA no els hi volen donar una auxiliar ja que els nens màxims per donar aquesta ajuda hauria de ser de 42 nens. Molts dels pares de l’escola es queixen ja que per poder ajudar a la professora han de fer votacions perquè una setmana vagi a ajudar-la un pare diferent. També molts pares es queixen de que tants nens per una sola professora no es just, ja que en una classe et podem sortir alguns problemes, com que algun nen/a es faixi mal o es trobi malament, i com s’ho faria la professora si esta tota sola a la classe?.


Vam buscar aquesta noticia en diferents diaris però no la vam trobar, però vam buscar informació sobre la DGA, també vam trobar molts comentaris de pares que els hi passa el mateix però en uns altres cursos. La comparació que vam fer va ser que hi havia molts pares que es queixaven que en l’escola dels seus fills, no hi havia cap auxiliar ja que no arribaven al mínim de nens perquè la DGA la hi fiqui. El que més ens va sorprendre de la noticia és que 39 nens en una classe són massa nens per una sola professora i sense rebre ajuda.


Desprès de tota l’explicació de la noticia vam fer una activitat, que va ser donar a cada company/a de classe un paper on posava el rol que tenien que fer, ja sigui de director/a de l’escola, com ser la professora d’aquests nens, com ser de la DGA, etc.

Quan nosaltres ja vam acabar la nostra noticia, la Vanessa ens va explicar el conte de “La castanyera”, els recursos que va utilitzar va ser dibuixos plastificats, i ens va portar castanyes. El conte ens explicava la història de la castanyera, que cada any quan arribava el temps de les castanyes, la castanyera anava al bosc a recollir- les i quan les recollia cantava la cançó de la castanyera, que la vam cantar tots junts.


Però es va equivocar ja que no va recollir castanyes sinó que va recollir cargols, així que la castanyera va tenir que tornar al bosc per tornar a recollir castanyes, però aquesta vegada ja va vigilar en no equivocar-se un altre cop.
Aquest conte em va agradar molt ja que no l’havia escoltat mai, i va ser molt dinàmic i divertit.




Un cop la Vanessa va acabar, la Berta i l’Arantxa Lorden ens van explicar una noticia que era “Arranca la digitalización de las aulas”. Aquesta noticia ens explicava la nova reforma a les aules, ja que volen ficar ordinadors pels alumnes i ficar pissarres digitals pel professors, així d’aquesta manera acostumem als nens ha tenir més contacte amb les noves tecnologies.

Van buscar la noticia en varies universitats i escoles, i van veure que no volen que tot es faixi amb els ordinadors, sinó el que volen es que també es continuïn utilitzant llibres. El que més em va impactar de la noticia va una frase que surt en la noticia i és “las nuevas tecnologías eran un apoyo en la educación y a partir de ahora van a ser parte fundamental del proceso de enseñanza y aprendizaje”.

Desprès de explicar-nos la noticia van fer una activitat que consistia en dividir la classe en dos grups, un que esta en contra de que hi hagi ordinadors a les aules, i l’altre grup que esta a favor. Vam estar una estona discutint sobre aquest tema , però vam arribar a la conclusió de que aquesta nova reforma de posar ordinadors en les aules no era una mala idea, ja que cada vegada més s’utilitzen els ordinadors. I que tenir ordinadors a l’aula no significava que els llibres desapareguessin, ni que els professors no fessin lo mateix que fan ara.


A continuació la Berta i l’ Arantxa també ens van explicar els sons sonors, les dues estaven d’acord en que la conclusió es que tenim masses sons sonors en el nostre voltant, i que a mesura que passa el temps aquests sons ja no ens molesten tant com ens podien molestar al principi.


Per últim, la Loles ens va fer una activitat, primer ens va agafar totes les claus de cadascú de la classe, les va amagar a sota de la taula sense que les poguéssim veure, i les va fer sonar una per una. La persona que creia que eren les seves ho tenien que dir, quasi tots/es vam saber quines eren les nostres claus. La conclusió d’aquesta activitat es veure si les reconeixíem només em els sorolls que fan.

Contes: la rateta que escombrava l'escaleta, la tortuga robby; sons sonors; i comentaris dels treballs

En el seminari del dia 30/10/09, la Judit ens va explicar el conte de “La rateta que escombrava l’escaleta”, els recursos que va utilitzar van ser dibuixos de la rateta i els animals que es volien casar amb ella, també va portar un llaç de color rosa i un dineret. El conte en explicar la història de una rateta que es troba un dineret quan escombrava l’escaleta de casa seva. Amb aquest dineret la rateta decideix comprar- se un llaç de color rosa per la seva cueta. La rateta per lluir el seu llaç el passa tot el dia al seu balcó i escombrant la seva escaleta, i cada dia passa per davant de la seva casa diferents pretendents, però ningun li agradava a la rateta, fins que finalment, va venir un gat que es volia casar amb ella. La rateta com li va agradar tan el gatet es va casar amb ell. Però el final del conte va ser molt diferent ja que el gat era vegetaria i no es va menjar a la rateta.

Aquest final, ens va sorprendre molt ja que va ser molt diferent del conte que sempre ens han explicat.

Desprès l’Arantxa Velasco ens va explicar un altre conte que era “La tortuga robby”, els recursos que va utilitzar van ser també dibuixos, però eren fets per ella, on es veia lo que li passava a la tortuga. El conte ens explicava la història d’una tortuga que se li fiquen unes pedretes dintre de la closca per culpa d’una ràfega de vent, com li molesten tan aquestes pedretes, aconsegueix agafar una branca d’un arbre per ficar-se’l per dintre de la closca i treure les pedres. Però va tenir tanta mala sort que la branca se li va trencar i se li va quedar dintre de la closca. Finalment la pobra tortuga va veure un riu i es va ficar dintre perquè se li marxes tot lo que portava dintre de la closca, i així ho va aconseguir.

Aquest conte que ens va explicar l’Arantxa va estar molt bé, ja que era un conte inventat per ella, els dibuixos estaven molt ben fets, i la mida era la correcta ja que al ser dibuixos grans tots els vam poder veure.

Un cop l’Arantxa ens va explicar el conte, la Vanessa ens va explicar la seva activitat dels sons sonors, on la conclusió que vam treure es que tan a dintre de casa com a fora, escoltem massa sons, però realment ens adonem que hi ha tants sons quan sortim al carrer.

Quan la Vanessa ens va acabar d’explicar els sons, vam fer els comentaris dels treballs del llibre que en vam tenir que llegir (educació i vida quotidiana), la loles ens va explicar com tenien que ser els treballs, i si faltaven coses o estaven correctes. Primer vam mirar les portades, com estaven fetes, si els hi faltaven coses i com estava posada l’ informació. Desprès vam mirar els índexs i també ens va dir com seria la millor manera de fer-los; a continuació vam mirar el context dels treballs, quin tipus de lletra havíem utilitzat , si havíem ficat interlineat, etc. I per últim la bibliografia que la majoria de gent no l’havíem ficat, però ens va explicar com fer-la i quina seria la millor manera de presentar-la en altres treballs.

La conclusió dels treballs, em va semblar que van ser bastant positiu ja que els treballs per el que vam estar observant estaven ben fets i ben presentats.

Contes: Els animals, els colors, i la camiseta del Marx; i sons sonors

En el seminari del dia 23/10/09 la Berta ens va explicar un conte d’animals on ens va ensenyar diferents animals i el que fa cada animal, desprès d’haver explicat un dels animals ens feia cantar una cançó relacionada amb l’animal que acaba d’ensenyar. Així repetidament fins que va explicar tots els animals.

Desprès de la Berta, la Sara Palomino ens va explicar dos contes, el primer conte anava dels colors. El conte que ens va explicar consistia en que els colors s’anaven casant amb altres colors i tenien fills entre ells, i al barrejar els colors, els fills sortien d’un altre color. Així fins que tenien una varietat de colors.

L’altre conte que ens va explicar va ser “La camiseta del Marx”, aquest consistia en que el Marx i la seva germana anaven a comprar a un centre comercial, però la seva germana es va començar emprovar-se roba oblidant-se del Marx. Així que en Marx va anar a buscar a la seva germana pel centre comercial i es va perdre. Quan la germana es va donar compte de que en Marx no hi era el va anar a buscar per tot el centre comercial, finalment, la germana va trobar en Marx menjant-se un gelat amb uns policies. I amb la camiseta que volia en Marx.

Els tres contes que ens van explicar m’ha van agradar, ja que al ser els primers que van fer, estaven molt bé.

A continuació, tan la Berta com la Judit ens van explicar les seves activitats de sons sonors, a la conclusió que vam arribar es que escoltem masses sons durant el dia, però com estem tan acostumats ha viure amb ells ni ens adonem que hi són.

JCLIC

Amb aquets exercicis interactius, el que pretenem és que el nen desenvolupi activitats educatives mitjançant l’ordinador.

Això és un suport a la feina del mestre, però cal remarcar molt, que mai ha de substituir la feina del mestre.

Es pot treballar qualsevol àrea, colors, números, animals, etc. Nosaltres hem triat treballar les fruites.

Amb el programa JCLIC, quan el nen fa l’activitat, el mestre pot veure els resultats i l’evolució que aquest nen està fent.

El projecte que hem realitzat, com ja hem esmentat abans, tracta el tema de les fruites. Hem creat 10 activitats interactives que desprès explicarem. El projecte l’hem adreçat per nens i nenes de P5; però hi ha exercicis que els poden realitzar els de P3 i els de P4.

Activitats que s’han de realitzar:

• Agrupem per colors: consisteix en unir les fruites mitjançant els colors a les que s’assemblen. Hi ha 8 fruites, s’han de fer 4 parelles de fruites. Les parelles són: maduixa- poma, llimona- meló, oliva- kiwi, préssec- carbassa.
• Aprenem les fruites: hi ha 6 fruites, i el nen ha de fer un clic a sobre de la fruita, i al costat li surt el nom d’aquesta. Les fruites que hem escollit per aquest exercici, són fruites amb noms curts i fàcils de pronunciar: poma, pinya, pera, plàtan, síndria i meló.
• Busca les parelles: aquest és el joc del memori, consisteix en anar destapant les fitxes i buscant la parella. Però has d’en recordar-te on estava la parella. Hem escollit 6 fruites que no se semblin molt entre elles perquè sigui més fàcil recordar-les: pera, pruna, pinya, figa, plàtan i oliva.
• Col·loquem bé: es tracta d’un puzle de 4 peces, una d’elles està al costat dret i no es pot moure, i les altres tres, fent un clic a sobre ja es van movent. El puzle és una carbassa molt gran.
• De quin color són les fruites?: aquesta activitat es tracta de relacionar la fruites amb un color. Hi ha dos panells, un amb sis fruites, i l’altre amb sis colors. Les fruites i els colors amb les que se les relaciona són: préssec- taronja, oliva- verd fort, raïm- blau, poma- verd clar, maduixa- vermell i per- groc.
• Identifica: són cinc frases curtes, on esta substituïda la paraula de la fruita, per la imatge d’aquesta fruita. Les frases són: les (imatge de la poma) són de color vermell. I així cinc frases més.
• Puzle: aquest és un puzle de 6 peces, estan desordenades al costat esquerre i al costat dret hi ha una graella on s’han d’anar posant les peces. Cada peça te una forma diferent i a la graella estan la forma de les peces marcada.
• Qui sóc?: hi ha dos requadres, al de la esquerre hi ha 6 imatges de fruites, en el de la dreta estan els 6 noms de les fruites. El nen ha de relacionar la imatge amb el seu nom. També hem fet servir fruites amb noms curts i senzills: pinya, síndria, meló, pera, plàtan i poma.
• Quin sabor tinc?: hi ha dos requadres amb quatre fruites cadascun. S’han de relacionar les fruites del quadre de la esquerre amb les del quadre de la dreta mitjançant el sabor que té la fruita. Les fruites les hem relacionat així: taronja- mandarina, llimona- pinya, síndria- meló i pera- pruna.
• Relaciona: hi ha dos quadres idèntics. Han de buscar en un quadre i en l’altre la mateixa fruita i relacionar-la.
  
  En tots els exercicis hem posat una frase al començament i una altre a l’acabar. També si els nens o nenes no ho saben fer, si fan un clic a la bandera verda, els hi mostra un moment la solució, d’aquesta manera poden continuar fent tot el seguit d’exercicis.
  
  Per veure els exercicis fes clic aqui.

Activitats extraordinàries

El vídeo que heu pogut veure va relacionat amb la setmana d’activitats que va organitzar la universitat Blanquerna, aquesta setmana va ser del 16 al 20 de Novembre on van anar: el jardí de cordes, fundació miró, sortida lliure que nosaltres vam escollir el zoo; l’escola Joan XXIII, i l’auditori.

De les activitats que vam poder realitzar vam extreure unes conclusions, tan a nivell cultural i com a futurs mestres.
Les nostres conclusions van ser, com a nivell cultural, la col·laboració i la relació entre companys, coneix ens a nosaltres mateixos més profundament, i una exploració i descobriment d’animals e instruments.

Com a futurs mestres, moltes idees alhora de fer treballs manuals, diferents sortides, tenir molts recursos alhora de treballar amb els nens/es, i l’ integració dels nens en els diferents àmbits que hem estat veient durant la setmana.

També cal destacar que va ser una setmana molt interessant i divertida, on vam poder aprendre moltes coses.

El retrat

La persona que he triat en descriure ha sigut a l’Arantxa Velascó ja que hem sembla una persona interessant, i com ja la coneixia des de els primers dies de la universitat, pues vaig pensar que hem seria més fàcil de descriure.

L’Arantxa és una persona físicament primeta, baixeta, té el cabell moreno, arrissat i curtet; i té els ulls de color marrons.

El caràcter de l’Arantxa és una noia molt divertida, simpàtica, i amb empatia; sempre dona la seva opinió, quan la mires o parles amb ella sempre té un somriure per a tu.
La seva manera de vestir és bastant normal, ja que casi sempre va amb pantalons texans rectes, amb bambes, i amb jerseis o camisetes, normalment porta roba còmoda.

Es veu una persona molt sincera, amb caràcter, encara que a nosaltres encara no ens ho ha demostrat.

Amor y amistad

En el vídeo que trobareu a continuació hi ha gravat una veu amb música de fons i desprès hem combinat la veu i la música amb imatges relacionades amb el tema que s’escolta en la gravació.

La veu i la música estan fetes amb el programa audacity, primer vam gravar la veu i desprès li vam afegir la música, modificant algunes parts de la música perquè s’escoltés millor la veu.
Un cop ho vam tenir la música i la veu fetes i guardades, vam anar a fer al vídeo amb les imatges que vam buscar relacionades amb el tema. Per fer el vídeo vam utilitzar el programa windows movie maker.

En el windows movie maker, primer vam importar totes les imatges que volíem ficar i desprès vam importar l’audició amb la veu i la música unides. Per fer-ho primer hem de arrossegar les imatges en els quadres que hi ha a sota del programa. Un cop hem arrossegat totes les imatges que volem que surtin en el vídeo, arrosseguem l’audició a sota de les fotografies. Desprès mirem com quedaria sense retocar res. Si veiem que les fotografies no duraren molt de temps lo que fem es donar-li a sobre de la imatge i allargar-la fins lo que volem que duri.
Desprès tornem a donar al play per veure com quedaria, i si ens agrada ho guardem com a vídeo movie maker.

I us quedaria com el vídeo que hi ha a continuació.

Power point

Fa anys que s’utilitzen els programes de presentació, la primera versió va ser el power point. Aquests s’utilitzen per recolzar l’aprenentatge individual i dels altres.

Hi ha diversos programes de presentació que poden ser el power point que és el més utilitzat; l’Impress que és un programa lliure i que no té condicions per fer ús d’ ell; On line google docs que permet crear presentacions col·laboratives i en format web; i el Slide share o slideboom que és un servei on-line que permet publicar presentacions.

Els elements que consten els programes de creació o presentacions són les diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.

Les presentacions en l’educació les podem utilitzar per dues opcions, la primera és transmetre d’una manera ordenada i clara l’ informació; i l’altre per a motivar, interactuar, emocionar,etc.
Un dels problemes que trobem en les presentacions és que la persona que passa el power point només mostra els punts que ha escrit en la presentació, i no fa una explicació més extensa de l’ informació que té d’aquell tema i que no ha mencionat en les diapositives.

Els avantatges que té el power point són que l’alumne té una guia en la pantalla dels termes claus que cal saber, que permet incorporar imatges il·lustratives, que permet crear esquemes que fa entendre millor la matèria, podem ficar elements multimedials com imatges, sons, vídeos, etc;pot facilitar per aprendre apunts, també el podem utilitzar diversos colors i formes que ajudin a entendre el significat del contingut.

Els desavantatges que té el power point són ficar massa informació en les diapositives i no es llegeix clar, la persona que fa la presentació només llegeix el que hi ha en la pantalla, colors i formes sense tenir en compte l’estètica ni l’ utilitat, abús d’elements multimedials, que no hi hagi un bon sistema de projecció, incorporen massa afectes d’animació i transició, posen més continguts perquè la gent ho entengui millor, doble discurs ja que la persona ha d’escoltar l’explicació i anant llegint tot el que hi posa en la presentació.

També hi ha trets per utilitzar el power point, aquests depenent de la persona que fa la presentació, ja que cal tenir en compte lo que vol exposar i com ho vol fer. Que sigui una interacció, que propicia l’estructuració, etc.


Per tant, de tot lo que he mencionat fins ara, arribem a la conclusió que una presentació amb power point, lo més important és que ha de servir com un esquema o una guia de lo que a continuació aniràs a explicar. Aquests ens poden ajudar ha assimilar millor tot el contingut que tenim que exposar a la classe o en qualsevol altre lloc, i extreure les idees que més cal destacar.

Objecte de l'infància i noticia: Premiem als alumnes que tinguin un 8 a la ESO?

En el seminari del dia 20/10/09 vam tenir que portar un objecte de la nostra infància relacionat amb l’escola, que ens hagués significat alguna cosa en aquell moment, o que fos especial per algun motiu.
Cada company/a va ensenyar el seu objecte i va explicar perquè el va portar, i l’ importància que tenia, algunes companyes van explicar que el seu objecte important de l’escola va ser la bata, d’altres algun treball manual que havien fet pels seus pares. El meu objecte va ser el meu primer llibre que vaig endur-me a casa per llegir.


A continuació ens van explicar una noticia que es titulava “Educación becarà a alumnos que acaben la ESO con más de un 8”. El contingut de la noticia és que volen premiar als alumnes que acabin la ESO amb més d’un 8 de nota.

Van fer comparacions amb el país i l’avui; la noticia ha sigut la mateixa no hi hagut cap canvi ni res per l’estil. També han buscat un estudi de la caixa Catalunya sobre els factors que influeixen en el fracàs escolar, on deia que el 73% de la gent que té estudis els seus fills també els tenen o estudien. I les persones que no tenen estudis, molt rarament els seus fills els tenen o continuen estudiant.

Van estant buscant una noticia contrària amb tot això i van trobar, una que s’anomenava “qué le passa a los chicos?” ja que són més noies les que estudien que no pas els nois, i diuen que és per causa del rebuig que tenen els nois als pares, i per això rebutgen també a l’escola.

Desprès de que acabessin d’explicar tota la noticia, i les noticies que van buscar del mateix tema, vam estar discutint i donant opinions sobre el tema. Del tema de premiar als alumnes que treguin més d’un 8 a la ESO, no vam estar d’acord, ja que molts alumnes es motivarien en estudiar només per rebre els diners, però no per això als alumnes continuarien amb els seus estudis, que crec que avui en dia és lo més important que la societat es formi.

De la noticia de que els pares que no tenen estudis segurament els seus fills tampoc, no estaven d’acord ja que molts pares amb estudis tenen fills que no volen seguir estudiant, així que, lo important és la motivació que els pares donen als seus fills.


En conclusió, el seminari d’aquest dia em va semblar bastant interessant ja que vam tenir temps de fer la noticia i lo dels objectes, la noticia em va semblar que estava molt bé elaborada i que hi havia molta informació. La frase o tema que em va impactar i em va cridar l’atenció va ser “ què les noies estudien més que els nois”.

Programa GIMP

GIMP és un programa de tractament de fotografies, on les podem modificar, ficar els colors que vulguis i canviar-los, retallar lo que no vulguem o les persones que estan en la fotografia.

Per veure com funcionava el programa, em fet unes proves amb unes fotografies, la primera prova va ser agafar una fotografia que vam fer a classe i escalar-la, modificar els píxels de grandària i amplada; aquest procés el vam fer primer vam obrir la fotografia que vam triar, desprès vam anar a imatge, i d’imatge a escala, en escalar vam ficar els píxels que aproximadament havien de ser uns 300 o 400. Desprès de ficar els píxels que volíem vam mirar que la cadena estigues lligada.

Finalment vam veure la fotografia com quedava al 100% , a mida real, si ens agradava com havia quedat la guardàvem amb jpg. Un exemple de com quedaria aquesta prova la tenim en la següent fotografia.
















Desprès vam fer una prova de retallar una altre fotografia, canviar els colors de la fotografia i escalar-la com havíem fet en la fotografia anterior. El procés que he seguit és primer triar una altre fotografia, anem de la caixa d’eines i seleccionem la tecla que apareix un quadre, i seleccionem la zona que volem que quedi retallada. Un cop hem fet aquest procés anem a imatge i ens fiquem en retallar la selecció, desprès escalem l’ imatge com hem explicat en la fotografia anterior seguint el mateix procés.
Quan ja tenim l’ imatge escalada li canviem el color com vulguem i més ens agradi, per fer-ho anem a colors i ens fiquem en saturació, tonalitats; i allà anem provant fins trobar la tonalitat que més ens agradi per la nostra fotografia. Un exemple de com quedaria la fotografia segons la tonalitat que més m’agrada’t, la tenim en la següent fotografia.















L’última prova que vam realitzar va ser de la fotografia anterior, buscar un objecte, persona que volem retallar de la fotografia, canviar el fons, i també canviar els colors i ficar-li lo que volguessis. Jo vaig escollir una de les meves companyes que sortia en la fotografia. Per fer aquest procés va ser obrir la fotografia anterior sense estar retocada, i en la caixa d’eines vaig seleccionar la tecla d’enllaç i vaig anar seleccionant la part que volia retallar punt per punt.



Quan ja vaig tenir la part seleccionada, anem a imatge i li donem a encapsar la selecció; desprès anem a seleccionar i li donem a inverteix per tenir tota la secció seleccionada per modificar-la. Abans de començar a posar-li diferents colors tornem a escalar-la de la mateixa manera que hem fet en les dues fotografies anteriors, seguint el mateix procés. A continuació ja comencem a modificar el fons, el vaig ficar de color negra donant-li en la caixa d’eines el pot de pintura per pintar la part que volia que quedes de color negra.


Desprès li vaig canviar la tonalitat fins que me va agradar com quedava la fotografia. Un exemple de com quedaria la fotografia seria la següent.

Blocosfera

La blocosfera és un enllaços de blocs que estan lligats per una temàtica semblant.

Nosaltres vam crear una blocosfera per veure com funcionava, primer vam decidir en quin bloc de tots els membres del grup, seria en el que crearíem un altre bloc per fer la blocosfera, un cop vam decidir que es feria en el bloc de l’Arantxa, vam triar quin era el tema que tractaríem en la nostre blocosfera, que al final vam triar el tema de “psicomotricitat o educació física”.

Un cop triat el tema, vam fer una entrada on exposàvem la nostra opinió sobre el tema, i desprès cadascun vam fer una altre entrada des de el nostre bloc comentant lo que havíem escrit.
Quan ja tots havíem fet el nostra comentari, vam estar mirant altres blocs que tinguessin a veure amb el tema que nosaltres havíem triat, i els que més ens van interessar, els vam agregar en una llista de blocs.

De tots aquests blocs que vam agregar, com els creiem interessants els vam comentar en el nostre bloc, explicar primer de que anava el bloc i la nostra opinió de lo que havíem llegit, també dintre de la nostra opinió vam fer un enllaç perquè a la gent interessada també pugues visitar-la.

El tema de la blocosfera és bastant interessant ja que hi ha molta gent que ha creat un bloc amb el mateix tema per amb diferents punts de vista, i de tota l’ informació trobada pots donar la teva opinió en el mateix bloc, o en el teu bloc, perquè la gent ho valori de diverses maneres.

Cultura lliure i programari lliure

En la lectura que hem fet sobre la cultura lliure i el programari lliure, ha sigut molt interessant ja que moltes persones deixem fotografies o escrits en internet, sense tenir en compte que qualsevol persona ens pot agafar aquella fotografia o document i el/la pot fer servir.

Perquè això no passi hi ha unes llicències que són les creative commons, que ens ajuden a que tot lo que hem penjat a internet quedi en privacitat, i si qualsevol persona vol fer ús de lo que nosaltres tenim a internet, que ens demanin permís i ens expliquin perquè la volen utilitzar.

Desprès de haver fet tota la lectura d’aquest tema, teníem quatre situacions que han succeït a varies escoles del nostre país, de les quals vam tenir que triar quina era la correcta.

Un cop vaig llegir totes, la que hem va semblar la correcta va ser la D, ja que el professor diu que els nens entrin en una botiga i agafin les postals que vulguin pels seus pares; hem va semblar la més correcta ja que no els hi diu quina postal han d’agafar sinó que els hi deixa triar lliurament a cada nen/a.

En canvi, totes les altres no deixen que els nens s’expressin lliurament perquè els hi don com unes ordres.
En el cas A, crec que és incorrecta ja que el professor d’educació física els hi demana amb els seus alumnes que portin unes bambes determinades per poder fer les pràctiques de bàsquet; cosa que el professor no té en compte que alguns pares no poden comprar aquelles bambes, o que molts nens poden tenir unes altres bambes que els hi poden servir igual que les que el professor demana. Això causaria molta problemàtica ja que molts pares es queixarien.

En el cas B, crec que també és incorrecta ja que els hi diu amb els seus alumnes que es fiquin al google per buscar informació sobre la terra i que les enganxin en el word. En aquest cas el professor no els hi deixar utilitzar una altre pàgina de recerca d’informació, ni tampoc poden utilitzar un altre programa de processador de texts. Per tant tampoc estem parlant de cultura lliure ja que els hi estan dient on tenen que anar i amb quins programes ho tenen que fer.

En el cas C, crec que també és incorrecta ja que el professor els hi envia un power point amb els seus alumnes i els hi diu que tenen que obrir aquest power point amb una versió del 2007. Per tant, si molts alumnes no tenen aquesta versió no podran entregar el treball que els hi ha demanat el professor. Aquí tampoc estem utilitzant la cultura lliure ja que els hi estan demanant una versió especifica.

Per tant, el cas que seria la correcta és la D ja que deixa que els alumnes agafin les postals que ells vulguin i els hi agradin més, sense que el professor els hi digui res.

Por qué los adolescentes de hoy obedecen menos?

En el seminari del dia 06/10/09 dues de les nostres companyes ens van explicar una noticia del diari “La Vanguardia” del dia 17/09, la noticia anava sobre els professors maltractats, el titular era “ Por qué los adolescentes de hoy obedecen menos?”.
Elles van comparar aquest mateix tema en diferents diaris, i lo que van trobar va ser que el diari “ El Mundo” diu que el mestre hauria de ser un guàrdia civil; en canvi, el diari “ADN” és més neutral que els demés.
Vam estar discutint sobre el tema i unes de les coses que vam destacar va ser que molts pares també agredeixen i es fiquen a favor dels seus fills.

La conclusió que van treure va ser que avui en dia els pares no tenen tan de temps per estar amb els seus fills i això fa que no hi hagi comunicació. La implicació dels pares a l’escola és important pels nens ja que veuen el tracte que ells tenen amb el seu mestre. També és bo que els pares s’impliquin ha saber que han fet els seus fills a l’escola i que expliquin a casa tot lo que han fet. Els pares han d’ajudar als seus fills a crear un clima de treball.
Desprès de fer una conclusió sobre la noticia ens van fer una pregunta que no van voler que la contestéssim sinó que la penséssim tranquil·lament quina seria la resposta. La pregunta va ser “Creieu que s’han d’educar als pares?”.

Personalment de la manera que van exposar la noticia i com ens la van explicar m’ha va agradar molt, ja que es va entendre lo que volien exposar, i ens van fer reflexionar sobre un tema que en aquests moments està molt present. La frase que em va impactar de la noticia que ens van exposar va ser “Per educar el nen falta la tribú sencera”.

Audacity

L’audicity és un programa per gravar sons, pots gravar la teva veu amb música de fons. Aquest és fàcil de fer servir, per poder gravar una veu, primer hem de tenir connectat el micro per poder parlar en ell. Un cop estigui connectat el micro i obert el programa, hi ha la tecla de rec si li donem ja podrem començar a gravar la veu, quan acabem li donem a la tecla de stop. Veurem que ens ha sortit un gràfic amb la veu gravada i que ens ha sortit també una freqüència.

L’escoltem per veure si ens agrada com ha quedat i si s’escolta bé, si volem que s’escolti més fort o més fluix hem de seleccionar el gràfic i donar a la tecla “I” i mirem si la volem més alta o menys.

Quan ja la tenim com la volem anem a fitxer i el guardem com “exportar com a waw”. Si volem gravar més veus hem de repetir una altre vegada tot aquest procediment.
Un cop ja tinguem les veus que vulguem gravades, anem a exportar audio i exportem les gravacions que hem fet, i ajustem el volum de les veus gravades de tal manera que quedin més o menys igual. Per retallar algun tros en silenci que sobri o qualsevol altre tros hem d’anar a les tisores i amb les lupes podem ficar-les millor, perquè tot quedi igual.


Per moure-les anem a la tecla ßà i fiquem on s’acabi la primera fiquem la segona i així amb totes les gravacions, i desprès de compaginar-les ho tornem a guardar de la mateixa manera que hem guardat les veus.

Per ficar la música de fons, tornem a obrir les veus que hem guardat anteriorment i afegim la música per ficar-la que no soni ni molt fort ni molt fluix sinó que fer un decreixement i creixement de manera progressiva hem d’anar a la tecla que hi ha dos triangles amb una rodona petita al mig i una línia corba al mig. Un cop seleccionada la tecla la marquem a la música on volem que decreixi i on volem que creixi, i finalment un punt central, i anem estirant o encuixin fins el nivell que volem aconseguir.

Quan ja ho tinguem fet, escoltem tota la gravació i si ens agrada com ha quedat, ho tornem a gravar com hem explicat anteriorment. Una demostració de com quedaria la gravació, podeu trobar-la si feu clic aquí.

google notebook o delicious?

En la classe de gestió de la informació vam veure dos programes, el notebook google i el delicious. Aquests programes serveixen per anotar les adreces que més fem servir i tenir-les totes a mà, i anar més ràpidament, sense tenir que buscar-les. Tambè podem seleccionar fotografies o textos, e introduïr-los dins del nostre bloc de notes, per tenir-los més a l'abast.

Primer, vam provar el google notebook per poder veure com funcionaba, i si ens era fàcil o no introduïr les direccions que mès feiem servir.
Desprès d'estar una bona estona manipulant el programa i veient com funcionaba, vam cambiar de programa i vam provar el delicious. També vam estar introduïnt les direccions que vam voler, i vam estar manipulant i veient com funcionaba.

Dels dos programes, el que més m'ha va agradar va ser el google notebook ja que em va ser mès fàcil introduïr les direccions i algún text, en canvi, el delicious com estava en anglès em costava molt més fer-lo servir. Encara que, era més ràpid el delicious que no pas el google notebook.

Però, si tinguès que fer servir un dels dos programes, el que faría servir sería el google notebook.

Les noves tecnologies

En el diari el país en el dia 4 d'octubre, van publicar una notícia sobre les noves tecnologies i de la influència que tenen els ordinadors a l'escola. Per una banda ens explica que l' ús dels ordinadors a l'aula ajudarà molt als nens a familiaritzar-se a les noves tecnologies i això farà que a la llarga tinguin un gran domini.

Però per altre banda, les noves tecnologies a l'aula podrien anul·lar en un futur els llibres de text, ja que tot es farìa per ordinador; i això provocaria que moltes editorials tinguessin que tancar, i que les biblioteques en un futur deixerien d'existir.

També en aquesta notícia ens expliquen que avui en dia hi han molts nens que per situacions economiques, no tenen ordinadors a casa; i molts d'ells no podrien imprimir qulasevol treball o tasca que els hi haguès demanat el/la professor/a. Tot això encara que no ho sembli, estem diferenciant als nens, ja que als nens que no tenen ordinadors a casa es poden sentir diferents i discriminats per a resta de companys/es.


Respecte a la notícia que us he explicat, estic d'acord en que les noves tecnologies faran que els nens tinguin un gran domini amb els ordinadors, cosa que avui en dia hi han moltes persones que no saben fer servir els ordinadors a causa, de que abans no els hi donaven tanta importancia, ni la societat estava tan avançada.
Però, també estic d'acord en que els nens que no tenen ordinadors a casa es poden sentir discriminats, per això crec que la solució aquest problema seria que en les biblioteques hi haguessin més ordinadors en conexió a internet, perquè els nens que no en tinguin a casa també puguin treballar i fer les tasques de l'escola.

Los niños repiten lo que ven

Hola!
Aquí teniu un video on ens explica que hem de vigilar de la manera la qual actuem davant dels nens/es ja que es quedan amb tot i desprès ho repateixen.
En el video ens mostra coses negatives que poden veure i reproduir els nens. Però m'ha semblat interessant publicar-lo perquè la gent reflexioni sobre aquest tema que per sort o desgracia ens el trobem freqüentment.

I que cadascú aporti el seu granet de sorra per evitar aquestes desgradables situacions.

Presentació

Hola!
Em dic Cristina visc a Olesa de Montserrat.
Estic estudiant la carrera d'educació infantil perquè vaig estudiar el cicle formatiu d'educació infantil i vaig disfrutar molt estudiant sobre els nens, i fent les pràctiques en una llar d'infants. Al fer les pràctiques vaig veure que m'agradava més del que m'ha esperava treballar amb els nens, però volia aprendre més i treballar amb nens més grans ja que pots fer més coses i ensenyar-lis molt més.
El perquè vaig decidir fer el cicle va ser perquè vaig treballar com a monitora de menjador i tambè he estat treballant en casals d'estiu, com he disfrutat molt treballant amb els nens i m'ho he pasat tan bè estant amb ells, vaig pensar que alumillor la meva professió podria ser aquesta. Així que vaig decidir fer primer el cicle per veure si m'agradava i si la meva decisió havia sigut la correcta, cosa que he vist que he accertat.

El que espero de la carrera d'educació infantil es ser una bona professora i poder treballar amb els nens, però sense deixar de formar-me en altres especialitats per poder aprendre molt més i poder transmetre tot el que sé als nens.

Aquest seria el meu objectiu, que suposo que serà el mateix dels meus companys/es.