Sons sonors, contes: el peix peixet, la princesa papallona, en pepet no té orelles

En el seminari del dia 13/11/09 la Laura Cortada ens va explicar l’activitat dels sons sonors i la conclusió que va treure és que els sons de casa com estar acostumada ni els sent.

Desprès, vaig tenir que explicar els meus sons sonors, i la conclusió que vaig treure és que molt dels sons que tenim a casa ni els escoltem, per això vaig desendollar tots els electrodomèstics de casa per veure si feien sons o no. Quan vaig fer la prova em vaig adonar que hi ha més sons dels que em pensava, però com són sons que els sentim cada dia, ni ens adonem que els tenim.

A continuació la Berta Hinojosa ens va explicar un conte que era “El peix peixet”, que explicava la història d’un peix que perd a la seva mare i la va a buscar per tot el mar. Així que va anar a buscar-la, primer es va trobar amb un cranc i li va preguntar si la havia vist, desprès es va trobar amb una estrella però tampoc sabia on era la seva mare, desprès es va trobar amb un cargol però aquest tampoc ho sabia, a continuació es va trobar amb una balena però tampoc sabia on era la mare del peixet, i finalment es va trobar amb un pop però aquest tampoc li va poder dir res. Així que al final mirant i mirant va trobar a la seva mare i es va ficar molt content.
Els recursos que va utilitzar la Berta va ser un llibre on es veien tots els animalets del mar que es va anar trobant el peix.

Quan la Berta ens va acabar d’ explicar el conte, la Laura Moragas ens va explicar un conte amb titelles, el conte es deia “La princesa papallona”, aquest consistia en la història d’una princesa que perd el seu Princep, i cap dels dos es troben. Fins que el Princep es troba amb una fada i li demana ajuda per trobar a la seva princesa. Amb l’ajuda de la fada, el Princep i la princesa es troben i viuen feliços.

La Laura també ens va explicar un altre conte que era “En pepet no té orelles”; abans de començar a explicar el conte, la Laura va agafar a varies persones de la classe perquè l’ajudessin a treure en pepet de la caixa per enganxar-lo en una pissarra que va portar, també va fer treure d’una altre caixa ocells, un arbre i núvols, perquè també els enganxessin a la pissarra.

Quan ja estaven tots els objectes i en pepet enganxat a la pissarra ens va explicar el conte, que anava de que en pepet era un nen que es portava malament i no feia cas a ningú, es feia el sord. Fins i tot, el professor li va dir que tenia que fer cas, que per això tenia orelles. Però en pepet no va fer cas, així que un dia les seves orelles es van enfadar i van marxar. Com les orelles d’en pepet havien marxat, no podia sentir res, i en pepet estava molt trist i plorava perquè volia les seves orelles. Així que va decidir enviar un missatge en una botella perquè les orelles tornessin. Les orelles van tornar però amb la condició de que en pepet tenia que escoltar a la gent i fer cas de tot el que li deien, i sinó ho feia les orelles marxarien i no tornarien més. De lo content que es va ficar en pepet van brillar els ocells i la gorra que portava.

Els dos contes que ens va explicar la Laura van estar molt bé, ja que estaven molt ben treballats, sobretot el conte d’en pepet, ens va agradar molt sobretot l’ imaginació i els recursos que va utilitzar a l’hora d’explicar-los.

Cal dir, que tots els contes que hem pogut fer en el seminari ens a ajudat a tenir més recursos per poder explicar contes als infants. També m’agradaria destacar que és una de les coses que em fet al seminari que més m’agrada’t i ens ha fet passar molt bons moments.