Contes: la petita cuca de llum, les tres bessones; sons sonors i debat de la pel·licula Billy Eliot

En el seminari del dia 11/12/09 vaig explicar el meu conte que era “La petita cuca de llum”, aquest conte ens explica la història d’una cuca de llum que no volia ser cuca de llum, així que un dia decideix anar al bosc i preguntar amb alguns animals que anés trobant que feien ells, per veure quin animal li agradaria ser.

Primer es va trobar amb un grill i li va preguntar que feia en el bosc, quan el grill li va dir, la cuca es va quedar pensant i va veure que grill no li agradaria ser. Desprès es va trobar amb un cent peus i li va preguntar lo mateix que el grill, quan el cent peus va marxar la cuca va veure que tampoc li agradaria ser cent peus. Finalment, es va trobar amb una mosca i també li va preguntar que feia en el bosc, quan la mosca va marxar va veure que tampoc li agradaria ser mosca. I es va a donar que a ella li agradava ser cuca de llum.

Els recursos que vaig utilitzar van ser tres cartolines gruixudes de colors i en elles hi havia enganxat els dibuixos de la cuca de llum, la mosca, el cent peus i el grill. Cada cartolina portava un suport perquè s’aguantés en el terra i els nens, en aquest cas els meus companys, ho poguessin visualitzar bé.

Quan ja vaig acabar d’explicar el conte, la Irene també ens va explicar un conte que era “El Nadal de les tres bessones”, aquest ens explicava la història de que les tres bessones anaven de camí a casa la seva iaia, i van decidir fer un ninot de neu, li van ficar una pastanaga, botons i un gorro. Quan van arribar a casa de l’àvia van veure que a sota del arbre de Nadal hi havia regals, quan els van obrir van veure que eren tres ossets i que portaven llaços dels mateixos colors de les bessones. A casa del avis van menjar sopa i turrons, desprès de sopar van cantar dues cançons, que van ser el 25 de desembre i ara ve Nadal.

Els recursos que va fer servir l’Irene van ser folis on hi havia dibuixat les bessones, el ninot de neu, els botons, el gorro, els ossets, l’arbre, la sopa i els turrons; els folis estaven plastificats. També ens va fer cantar les dues cançons.

Desprès de que l’Irene ens expliques el conte, l’Arantxa Velascó ens va explicar la seva activitat de sons sonors, la seva conclusió va ser que va treure molts sons més dels que s’imaginava.
L’Eli també ens va explicar la seva activitat dels sons sonors, però ella ho va fer diferent ja que va estar mirant els sons que escoltava els dies de cada dia, i els sons que escoltava el cap de setmana. Va ser molt interessant ja que varia molt els sons que podem escoltar els dies de cada dia i els sons que podem escoltar els caps de setmana. Desprès ens va fer una activitat molt interessant, ja que va gravar tots els sons que escoltava del camí de casa seva fins arribar a la universitat, i ens va fer escoltar-los i teníem que anar anotant quins eren els que escoltàvem.

Els que vaig poder escoltar van ser: portes, pujar escales, cotxes, escales mecàniques, claus, motos, metro, gent parlant, tren, so del metro al tancar les portes, i l’ascensor.

Quan vam acabar d’escoltar-los els vam comparar, per veure si tots havíem coincidit, vam veure que si que molts dels sons havíem coincidit.

Desprès ens va representar els sons de l’auditori, i vam tenir que dir el que calia no fer, que en aquest cas era no fer sorolls ni parlar durant el concert, ja que per els músics molesta molt i dona una dolenta imatge.

A continuació la Laura Moragas ens va explicar la seva activitat dels sons sonors, la seva activitat també va ser diferent ja que va recollir els sons que va escoltar en el bosc quan va anar a recollir bolets. Li va semblar molt interessant ja que tots els sons va ser de la naturalesa, com el cant dels ocells, les fulles al caure dels arbres, etc.

Desprès va fer l’activitat en els sons que escoltava dins de casa seva, la conclusió que va arribar va ser que dintre de casa seva si sentia un so en un altre lloc del que estava ja sabia que era, com per exemple si sentia el so de la taula ja s’havia que estaven els seus fills pintant en elles.

Un cop la laura ja ens va explicar la seva activitat, li va tocar a l’Irene Gras explicar la seva activitat dels sons sonors, a la conclusió que va arribar l’Irene va ser en que tenim massa contaminació acústica i de lo acostumats que estem dels sons ni ens adonem que hi són.

Finalment, vam fer el debat de les preguntes de la pel·lícula del Billy Eliot. La pel·lícula de Billy Eliot ens explicava la història d’un nen que li agradava molt ballar ballet però la seva família, sobretot el seu pare i germà, no ho entenien que ja que ho veien malament que un nen fes ballet, perquè el ballet és per les nenes.

Les preguntes que van tenir que contestar anaven relacionades sobre aquest tema, vam estar parlant que moltes vegades fem diferencies entre nens i nenes, ja que abans de que neixi si ja sabem el sexes, li pintem l’habitació rosa o blava i li comprem roba d’un color o un altre. Aquí ja ens estem equivocant ja que una nena pot anar amb coses blaves i els nens com coses roses, i això no vol dir que el teu fill o filla li agradin a la llarga els nens o les nenes.

També el tema dels mitjans de comunicació té molt ha veure, en molts anuncis de nines o cuinetes sempre apareixen nenes i els nens apareixen en anuncis de cotxes o jocs. Això tampoc tindrien que ser així perquè les nenes també poden jugar amb cotxes, i els nens també poden jugar amb nines.

Una de les conclusions que vam treure és que molts pares tenen gran part de la culpa, perquè són ells els que fan aquestes diferencies, encara que això no tindria que ser així, perquè en les escoles tan els nens com les nenes juguen amb diferents joguines, sense que hi hagi separació.

Per tant, el que hauríem de fer es que no hi haguessin aquestes diferencies, i els pares i els mitjans de comunicació haurien de ser més neutres, per tal de que en aquest aspecte hi hagi més llibertat, perquè els nens triïn el que realment volen, ja siguin joguines com fer qualsevol esport o els estudis que més els hi agradin, sense pensar si són per nois o per noies.