Contes: pollet groguet, l'enfadat, teo, la llegenda de st jordi; noticia, i sons sonors

En el seminari del dia 15/12/09 la Laura Cortada ens va explicar el conte de “La llegenda de Sant Jordi”, els recursos que va utilitzar per explicar-lo va ser imatges a través del ordinador. El conte ens explicava la història d’un poble on hi vivia un drac que menjava persones, però un dia li va tocar a la princesa, la filla del rei, perquè el drac se la menges. Quan la princesa estava en la cova del drac, va aparèixer un cavaller, que va matar al drac. I de la sang del drac va sortir una rosa, que el cavaller li va donar a la princesa.

També ens va explicar un conte el Guillem Riu, el seu conte era “Pollet groguet”, el conte
consistia en que el pollet quan va sortir del ou no va trobar als seus germans, i per això els va anar a buscar. En el camí, va anar trobant diferents ous, el primer que va trobar va ser un ou on hi va sortir una serp, però la serp va voler acompanyar al pollet a buscar als seus germans. El segon ou era un ornitorinc i aquest també el va voler acompanyar. El tercer ou va sortir una tortuga que també va voler anar a buscar als germans del pollet. El quart ou va sortir un cocodril, aquest també es va unir a buscar; el cinquè ou va sortir un ànec, aquest també els va voler acompanyar a buscar. El sisè ou van sortir dos cisnes, però aquests tampoc eren els germans del pollet, així que ells també els van voler acompanyar. Però finalment, a darrera d’unes fulles va trobar a tots els seus germans.

En aquest conte va fer servir com a recurs un llibre on es veia tots els animalets que el pollet va trobant pel camí.

El Guillem també ens va explicar un altre conte que era “L’enfadat”, aquest ens explica l’ història d’un peix que s’enfada perquè perd la seva pilota, i quan la troba es fica molt content. Quan va arribar a casa a menjar també es va enfadar, per això la seva mare li va dir que no s’ enfades perquè sinó no tindria amics, així que el peix va decidir no enfadar-se més.
El recurs que va portar per explicar el conte, també va ser un llibre que va fer ell, on el llibre tenia forats per on passava el peix.

Desprès de que el Guillem ens expliques els seu contes, li va tocar explicar el conte l’Eloy, que ens va explicar “El Teo primer dia d’escola”. Aquest ens explica tot el que fa en Teo abans d’anar a l’escola. El primer que fa es posar el berenar a la bossa, desprès creuar el carrer de la mà de la seva àvia, quan arriba a l’escola es posen la bata. Al mig dia, abans d’anar a dinar es reten la cara i les mans, i quan ja han acabat de dinar, dormen una mica. Quan ja han dormit surten al pati a jugar i a menjar-se el berenar que la seva mare li ha posat en la bossa. Desprès fan figures amb plastilines, fins que és l’hora de marxar cap a casa.

Un cop l’Eloy va explicar el seu conte, van explicar la noticia la Laura, el Guillem i l’Eloy. La noticia era del diari digital El país, el titular era “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños”. La noticia ens explica que deixar que els nens juguin als videojocs pot ser positiu, perquè hi ha jocs que són molt educatius. Però si deixem que els nens juguin amb els videojocs ha de ser d’una manera moderada, i sense deixar que els nens estiguin tot un dia jugant.

Han buscat articles sobre els videojocs de forma positiva, i el que han trobat va ser que molts jocs com els de la consola wii ajuda a que els nens es moguin, ja que hi ha jocs que són de fer esports. També van trobar que molts jocs d’aquests els poden ajudar a pensar i a obrir la ment. Però sempre que el videojoc estigui adequat a l’edat dels nens.

El que més m’ha sorprès de la noticia és que es bo que nens tan petits juguin, encara que siguin poques hores, a un videojoc de caràcter educatiu.

Finalment, el Guillem, l’Eloy i la Sara ens van explicar els sons sonors; el Guillem ens va destacar quin sons són per a ell agradables i quins no ho són.

L’Eloy va fer l’activitat en el cotxe des de Girona fins arribar a casa, i desprès la va fer a casa, on es va destacar que per la nit el que més escoltava eren els veïns i els hàmsters.

Per últim van ser els sons sonors de la Sara, i la conclusió que va arribar és la mateixa que les altres activitats que han fet els demes companys de seminari, que no ens adonem dels sons que tenim constantment dia a dia, i no ens adonem perquè ja estem acostumats a escoltar-los.