Conte: La castanyera; dues noticies; dos sons sonors; i una activitat

En el seminari del dia 3/11/09 l’Arantxa Velasco i jo vam explicar la nostra noticia, el titular de la noticia era “¿Enseñanza infantil en condiciones?”, aquesta ens explica que en una classe de primària hi ha 39 nens, però la DGA no els hi volen donar una auxiliar ja que els nens màxims per donar aquesta ajuda hauria de ser de 42 nens. Molts dels pares de l’escola es queixen ja que per poder ajudar a la professora han de fer votacions perquè una setmana vagi a ajudar-la un pare diferent. També molts pares es queixen de que tants nens per una sola professora no es just, ja que en una classe et podem sortir alguns problemes, com que algun nen/a es faixi mal o es trobi malament, i com s’ho faria la professora si esta tota sola a la classe?.


Vam buscar aquesta noticia en diferents diaris però no la vam trobar, però vam buscar informació sobre la DGA, també vam trobar molts comentaris de pares que els hi passa el mateix però en uns altres cursos. La comparació que vam fer va ser que hi havia molts pares que es queixaven que en l’escola dels seus fills, no hi havia cap auxiliar ja que no arribaven al mínim de nens perquè la DGA la hi fiqui. El que més ens va sorprendre de la noticia és que 39 nens en una classe són massa nens per una sola professora i sense rebre ajuda.


Desprès de tota l’explicació de la noticia vam fer una activitat, que va ser donar a cada company/a de classe un paper on posava el rol que tenien que fer, ja sigui de director/a de l’escola, com ser la professora d’aquests nens, com ser de la DGA, etc.

Quan nosaltres ja vam acabar la nostra noticia, la Vanessa ens va explicar el conte de “La castanyera”, els recursos que va utilitzar va ser dibuixos plastificats, i ens va portar castanyes. El conte ens explicava la història de la castanyera, que cada any quan arribava el temps de les castanyes, la castanyera anava al bosc a recollir- les i quan les recollia cantava la cançó de la castanyera, que la vam cantar tots junts.


Però es va equivocar ja que no va recollir castanyes sinó que va recollir cargols, així que la castanyera va tenir que tornar al bosc per tornar a recollir castanyes, però aquesta vegada ja va vigilar en no equivocar-se un altre cop.
Aquest conte em va agradar molt ja que no l’havia escoltat mai, i va ser molt dinàmic i divertit.




Un cop la Vanessa va acabar, la Berta i l’Arantxa Lorden ens van explicar una noticia que era “Arranca la digitalización de las aulas”. Aquesta noticia ens explicava la nova reforma a les aules, ja que volen ficar ordinadors pels alumnes i ficar pissarres digitals pel professors, així d’aquesta manera acostumem als nens ha tenir més contacte amb les noves tecnologies.

Van buscar la noticia en varies universitats i escoles, i van veure que no volen que tot es faixi amb els ordinadors, sinó el que volen es que també es continuïn utilitzant llibres. El que més em va impactar de la noticia va una frase que surt en la noticia i és “las nuevas tecnologías eran un apoyo en la educación y a partir de ahora van a ser parte fundamental del proceso de enseñanza y aprendizaje”.

Desprès de explicar-nos la noticia van fer una activitat que consistia en dividir la classe en dos grups, un que esta en contra de que hi hagi ordinadors a les aules, i l’altre grup que esta a favor. Vam estar una estona discutint sobre aquest tema , però vam arribar a la conclusió de que aquesta nova reforma de posar ordinadors en les aules no era una mala idea, ja que cada vegada més s’utilitzen els ordinadors. I que tenir ordinadors a l’aula no significava que els llibres desapareguessin, ni que els professors no fessin lo mateix que fan ara.


A continuació la Berta i l’ Arantxa també ens van explicar els sons sonors, les dues estaven d’acord en que la conclusió es que tenim masses sons sonors en el nostre voltant, i que a mesura que passa el temps aquests sons ja no ens molesten tant com ens podien molestar al principi.


Per últim, la Loles ens va fer una activitat, primer ens va agafar totes les claus de cadascú de la classe, les va amagar a sota de la taula sense que les poguéssim veure, i les va fer sonar una per una. La persona que creia que eren les seves ho tenien que dir, quasi tots/es vam saber quines eren les nostres claus. La conclusió d’aquesta activitat es veure si les reconeixíem només em els sorolls que fan.