lunes, 30 de noviembre de 2009

Activitats extraordinàries

El vídeo que heu pogut veure va relacionat amb la setmana d’activitats que va organitzar la universitat Blanquerna, aquesta setmana va ser del 16 al 20 de Novembre on van anar: el jardí de cordes, fundació miró, sortida lliure que nosaltres vam escollir el zoo; l’escola Joan XXIII, i l’auditori.


De les activitats que vam poder realitzar vam extreure unes conclusions, tan a nivell cultural i com a futurs mestres.
Les nostres conclusions van ser, com a nivell cultural, la col·laboració i la relació entre companys, coneix ens a nosaltres mateixos més profundament, i una exploració i descobriment d’animals e instruments.


Com a futurs mestres, moltes idees alhora de fer treballs manuals, diferents sortides, tenir molts recursos alhora de treballar amb els nens/es, i l’ integració dels nens en els diferents àmbits que hem estat veient durant la setmana.


També cal destacar que va ser una setmana molt interessant i divertida, on vam poder aprendre moltes coses.

domingo, 29 de noviembre de 2009

El retrat

La persona que he triat en descriure ha sigut a l’Arantxa Velascó ja que hem sembla una persona interessant, i com ja la coneixia des de els primers dies de la universitat, pues vaig pensar que hem seria més fàcil de descriure.

L’Arantxa és una persona físicament primeta, baixeta, té el cabell moreno, arrissat i curtet; i té els ulls de color marrons.

El caràcter de l’Arantxa és una noia molt divertida, simpàtica, i amb empatia; sempre dona la seva opinió, quan la mires o parles amb ella sempre té un somriure per a tu.
La seva manera de vestir és bastant normal, ja que casi sempre va amb pantalons texans rectes, amb bambes, i amb jerseis o camisetes, normalment porta roba còmoda.

Es veu una persona molt sincera, amb caràcter, encara que a nosaltres encara no ens ho ha demostrat.

Amor y amistad

En el vídeo que trobareu a continuació hi ha gravat una veu amb música de fons i desprès hem combinat la veu i la música amb imatges relacionades amb el tema que s’escolta en la gravació.


La veu i la música estan fetes amb el programa audacity, primer vam gravar la veu i desprès li vam afegir la música, modificant algunes parts de la música perquè s’escoltés millor la veu.
Un cop ho vam tenir la música i la veu fetes i guardades, vam anar a fer al vídeo amb les imatges que vam buscar relacionades amb el tema. Per fer el vídeo vam utilitzar el programa windows movie maker.


En el windows movie maker, primer vam importar totes les imatges que volíem ficar i desprès vam importar l’audició amb la veu i la música unides. Per fer-ho primer hem de arrossegar les imatges en els quadres que hi ha a sota del programa. Un cop hem arrossegat totes les imatges que volem que surtin en el vídeo, arrosseguem l’audició a sota de les fotografies. Desprès mirem com quedaria sense retocar res. Si veiem que les fotografies no duraren molt de temps lo que fem es donar-li a sobre de la imatge i allargar-la fins lo que volem que duri.
Desprès tornem a donar al play per veure com quedaria, i si ens agrada ho guardem com a vídeo movie maker.

I us quedaria com el vídeo que hi ha a continuació.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Power point

Fa anys que s’utilitzen els programes de presentació, la primera versió va ser el power point. Aquests s’utilitzen per recolzar l’aprenentatge individual i dels altres.

Hi ha diversos programes de presentació que poden ser el power point que és el més utilitzat; l’Impress que és un programa lliure i que no té condicions per fer ús d’ ell; On line google docs que permet crear presentacions col·laboratives i en format web; i el Slide share o slideboom que és un servei on-line que permet publicar presentacions.

Els elements que consten els programes de creació o presentacions són les diapositives, objectes, accions, transicions i animacions.

Les presentacions en l’educació les podem utilitzar per dues opcions, la primera és transmetre d’una manera ordenada i clara l’ informació; i l’altre per a motivar, interactuar, emocionar,etc.
Un dels problemes que trobem en les presentacions és que la persona que passa el power point només mostra els punts que ha escrit en la presentació, i no fa una explicació més extensa de l’ informació que té d’aquell tema i que no ha mencionat en les diapositives.

Els avantatges que té el power point són que l’alumne té una guia en la pantalla dels termes claus que cal saber, que permet incorporar imatges il·lustratives, que permet crear esquemes que fa entendre millor la matèria, podem ficar elements multimedials com imatges, sons, vídeos, etc;pot facilitar per aprendre apunts, també el podem utilitzar diversos colors i formes que ajudin a entendre el significat del contingut.

Els desavantatges que té el power point són ficar massa informació en les diapositives i no es llegeix clar, la persona que fa la presentació només llegeix el que hi ha en la pantalla, colors i formes sense tenir en compte l’estètica ni l’ utilitat, abús d’elements multimedials, que no hi hagi un bon sistema de projecció, incorporen massa afectes d’animació i transició, posen més continguts perquè la gent ho entengui millor, doble discurs ja que la persona ha d’escoltar l’explicació i anant llegint tot el que hi posa en la presentació.

També hi ha trets per utilitzar el power point, aquests depenent de la persona que fa la presentació, ja que cal tenir en compte lo que vol exposar i com ho vol fer. Que sigui una interacció, que propicia l’estructuració, etc.


Per tant, de tot lo que he mencionat fins ara, arribem a la conclusió que una presentació amb power point, lo més important és que ha de servir com un esquema o una guia de lo que a continuació aniràs a explicar. Aquests ens poden ajudar ha assimilar millor tot el contingut que tenim que exposar a la classe o en qualsevol altre lloc, i extreure les idees que més cal destacar.

Objecte de l'infància i noticia: Premiem als alumnes que tinguin un 8 a la ESO?

En el seminari del dia 20/10/09 vam tenir que portar un objecte de la nostra infància relacionat amb l’escola, que ens hagués significat alguna cosa en aquell moment, o que fos especial per algun motiu.
Cada company/a va ensenyar el seu objecte i va explicar perquè el va portar, i l’ importància que tenia, algunes companyes van explicar que el seu objecte important de l’escola va ser la bata, d’altres algun treball manual que havien fet pels seus pares. El meu objecte va ser el meu primer llibre que vaig endur-me a casa per llegir.


A continuació ens van explicar una noticia que es titulava “Educación becarà a alumnos que acaben la ESO con más de un 8”. El contingut de la noticia és que volen premiar als alumnes que acabin la ESO amb més d’un 8 de nota.

Van fer comparacions amb el país i l’avui; la noticia ha sigut la mateixa no hi hagut cap canvi ni res per l’estil. També han buscat un estudi de la caixa Catalunya sobre els factors que influeixen en el fracàs escolar, on deia que el 73% de la gent que té estudis els seus fills també els tenen o estudien. I les persones que no tenen estudis, molt rarament els seus fills els tenen o continuen estudiant.

Van estant buscant una noticia contrària amb tot això i van trobar, una que s’anomenava “qué le passa a los chicos?” ja que són més noies les que estudien que no pas els nois, i diuen que és per causa del rebuig que tenen els nois als pares, i per això rebutgen també a l’escola.

Desprès de que acabessin d’explicar tota la noticia, i les noticies que van buscar del mateix tema, vam estar discutint i donant opinions sobre el tema. Del tema de premiar als alumnes que treguin més d’un 8 a la ESO, no vam estar d’acord, ja que molts alumnes es motivarien en estudiar només per rebre els diners, però no per això als alumnes continuarien amb els seus estudis, que crec que avui en dia és lo més important que la societat es formi.

De la noticia de que els pares que no tenen estudis segurament els seus fills tampoc, no estaven d’acord ja que molts pares amb estudis tenen fills que no volen seguir estudiant, així que, lo important és la motivació que els pares donen als seus fills.


En conclusió, el seminari d’aquest dia em va semblar bastant interessant ja que vam tenir temps de fer la noticia i lo dels objectes, la noticia em va semblar que estava molt bé elaborada i que hi havia molta informació. La frase o tema que em va impactar i em va cridar l’atenció va ser “ què les noies estudien més que els nois”.

Programa GIMP

GIMP és un programa de tractament de fotografies, on les podem modificar, ficar els colors que vulguis i canviar-los, retallar lo que no vulguem o les persones que estan en la fotografia.

Per veure com funcionava el programa, em fet unes proves amb unes fotografies, la primera prova va ser agafar una fotografia que vam fer a classe i escalar-la, modificar els píxels de grandària i amplada; aquest procés el vam fer primer vam obrir la fotografia que vam triar, desprès vam anar a imatge, i d’imatge a escala, en escalar vam ficar els píxels que aproximadament havien de ser uns 300 o 400. Desprès de ficar els píxels que volíem vam mirar que la cadena estigues lligada.

Finalment vam veure la fotografia com quedava al 100% , a mida real, si ens agradava com havia quedat la guardàvem amb jpg. Un exemple de com quedaria aquesta prova la tenim en la següent fotografia.
















Desprès vam fer una prova de retallar una altre fotografia, canviar els colors de la fotografia i escalar-la com havíem fet en la fotografia anterior. El procés que he seguit és primer triar una altre fotografia, anem de la caixa d’eines i seleccionem la tecla que apareix un quadre, i seleccionem la zona que volem que quedi retallada. Un cop hem fet aquest procés anem a imatge i ens fiquem en retallar la selecció, desprès escalem l’ imatge com hem explicat en la fotografia anterior seguint el mateix procés.
Quan ja tenim l’ imatge escalada li canviem el color com vulguem i més ens agradi, per fer-ho anem a colors i ens fiquem en saturació, tonalitats; i allà anem provant fins trobar la tonalitat que més ens agradi per la nostra fotografia. Un exemple de com quedaria la fotografia segons la tonalitat que més m’agrada’t, la tenim en la següent fotografia.















L’última prova que vam realitzar va ser de la fotografia anterior, buscar un objecte, persona que volem retallar de la fotografia, canviar el fons, i també canviar els colors i ficar-li lo que volguessis. Jo vaig escollir una de les meves companyes que sortia en la fotografia. Per fer aquest procés va ser obrir la fotografia anterior sense estar retocada, i en la caixa d’eines vaig seleccionar la tecla d’enllaç i vaig anar seleccionant la part que volia retallar punt per punt.



Quan ja vaig tenir la part seleccionada, anem a imatge i li donem a encapsar la selecció; desprès anem a seleccionar i li donem a inverteix per tenir tota la secció seleccionada per modificar-la. Abans de començar a posar-li diferents colors tornem a escalar-la de la mateixa manera que hem fet en les dues fotografies anteriors, seguint el mateix procés. A continuació ja comencem a modificar el fons, el vaig ficar de color negra donant-li en la caixa d’eines el pot de pintura per pintar la part que volia que quedes de color negra.


Desprès li vaig canviar la tonalitat fins que me va agradar com quedava la fotografia. Un exemple de com quedaria la fotografia seria la següent.


miércoles, 4 de noviembre de 2009

Blocosfera

La blocosfera és un enllaços de blocs que estan lligats per una temàtica semblant.

Nosaltres vam crear una blocosfera per veure com funcionava, primer vam decidir en quin bloc de tots els membres del grup, seria en el que crearíem un altre bloc per fer la blocosfera, un cop vam decidir que es feria en el bloc de l’Arantxa, vam triar quin era el tema que tractaríem en la nostre blocosfera, que al final vam triar el tema de “psicomotricitat o educació física”.

Un cop triat el tema, vam fer una entrada on exposàvem la nostra opinió sobre el tema, i desprès cadascun vam fer una altre entrada des de el nostre bloc comentant lo que havíem escrit.
Quan ja tots havíem fet el nostra comentari, vam estar mirant altres blocs que tinguessin a veure amb el tema que nosaltres havíem triat, i els que més ens van interessar, els vam agregar en una llista de blocs.

De tots aquests blocs que vam agregar, com els creiem interessants els vam comentar en el nostre bloc, explicar primer de que anava el bloc i la nostra opinió de lo que havíem llegit, també dintre de la nostra opinió vam fer un enllaç perquè a la gent interessada també pugues visitar-la.

El tema de la blocosfera és bastant interessant ja que hi ha molta gent que ha creat un bloc amb el mateix tema per amb diferents punts de vista, i de tota l’ informació trobada pots donar la teva opinió en el mateix bloc, o en el teu bloc, perquè la gent ho valori de diverses maneres.

Cultura lliure i programari lliure

En la lectura que hem fet sobre la cultura lliure i el programari lliure, ha sigut molt interessant ja que moltes persones deixem fotografies o escrits en internet, sense tenir en compte que qualsevol persona ens pot agafar aquella fotografia o document i el/la pot fer servir.

Perquè això no passi hi ha unes llicències que són les creative commons, que ens ajuden a que tot lo que hem penjat a internet quedi en privacitat, i si qualsevol persona vol fer ús de lo que nosaltres tenim a internet, que ens demanin permís i ens expliquin perquè la volen utilitzar.

Desprès de haver fet tota la lectura d’aquest tema, teníem quatre situacions que han succeït a varies escoles del nostre país, de les quals vam tenir que triar quina era la correcta.

Un cop vaig llegir totes, la que hem va semblar la correcta va ser la D, ja que el professor diu que els nens entrin en una botiga i agafin les postals que vulguin pels seus pares; hem va semblar la més correcta ja que no els hi diu quina postal han d’agafar sinó que els hi deixa triar lliurament a cada nen/a.

En canvi, totes les altres no deixen que els nens s’expressin lliurament perquè els hi don com unes ordres.
En el cas A, crec que és incorrecta ja que el professor d’educació física els hi demana amb els seus alumnes que portin unes bambes determinades per poder fer les pràctiques de bàsquet; cosa que el professor no té en compte que alguns pares no poden comprar aquelles bambes, o que molts nens poden tenir unes altres bambes que els hi poden servir igual que les que el professor demana. Això causaria molta problemàtica ja que molts pares es queixarien.

En el cas B, crec que també és incorrecta ja que els hi diu amb els seus alumnes que es fiquin al google per buscar informació sobre la terra i que les enganxin en el word. En aquest cas el professor no els hi deixar utilitzar una altre pàgina de recerca d’informació, ni tampoc poden utilitzar un altre programa de processador de texts. Per tant tampoc estem parlant de cultura lliure ja que els hi estan dient on tenen que anar i amb quins programes ho tenen que fer.

En el cas C, crec que també és incorrecta ja que el professor els hi envia un power point amb els seus alumnes i els hi diu que tenen que obrir aquest power point amb una versió del 2007. Per tant, si molts alumnes no tenen aquesta versió no podran entregar el treball que els hi ha demanat el professor. Aquí tampoc estem utilitzant la cultura lliure ja que els hi estan demanant una versió especifica.

Per tant, el cas que seria la correcta és la D ja que deixa que els alumnes agafin les postals que ells vulguin i els hi agradin més, sense que el professor els hi digui res.